Aquest març de 2021 -com indicava Josep Pàmies[i] – es va produir el primer aniversari de la dictadura sanitària en la que estem immersos. Com tota dictadura, violenta[ii]. Entràrem, fa prou més d’un any, sorprenentment, en una època apassionant per a tot investigador que busqui més enllà de l’aparent, que és com se solen presentar les coses i els esdeveniments en el nostre món físic, que no és, sinó, un món de miralls i reflexos i que no representa la realitat total; només una part que ens és tangible, mesurable, pesable. El món físic ens permet percebre la flama, però no el foc.
Hem estat, i som testimonis i tributaris de com, un concepte cultural tan arrelat com és la salut, contemplat des del aspecte sanitari, s’ha manifestat com dels més insalubres; el seu pol oposat. S’ha arrasat, des de les indicacions de suposats experts, el conjur polític i mèdic oficial, i els mitjans de comunicació convencionals, amb qualsevol possibilitat de resposta social organitzada -en una primera instància- davant la manipulació psicòloga i la imposició del terror promocionat per la OMS i altres organitzacions, entre elles la coneguda fundació Bill i Melinda Gates, la fundació privada de “caritat” més gran de món, activa des de 1995. d’altres, com l’FMI, li van a la saga.
La resposta ciutadana -en general- no ha estat com hauria sigut desitjable idealment d’haver existit una suficient base d’integritat en la societat, minvada per una crisi rere l’altra, fetes també a mida de la conveniència dels grups de poder que són els que les planegen. La consciència de la majoria de la massa social ha estat segrestada (més emfàticament del que ja ho estava) amb amenaces, restriccions i confinaments, tot en nom d’un suposat -però fals- bé comú. Aquest és un dels fets que apareixen davant la recerca de la veritat. La sembra de pors i coaccions i l’estímul de la prevalença de l’interès, o egoisme personal, esperonat per la superabundància d’alarmes, s’ha imposat psicològicament davant la necessitat social comuna del compartir que ens afecta a tots, la solidaritat. Bona part dels ciutadans han consentit a cedir les seves voluntats, com els bens als llops. I als llops se’ls ha omplert la boca amb aquest discurs subjugador a través dels seus mitjans construint una realitat artificiosa basada en la por com a tapadora del rerefons real: el mal comú i el Mal genèric, en els que d’una banda estem immersos com individus i per una altra a nivell social global. Sobre aquest tema hem escrit abundantment en les nostres pàgines de CiC[iii]. Com actuarem en el bé comú si no prenem consciència de com actua el mal comú?
La por[iv], com una autèntica epidèmia, s’ha instil·lat a les ànimes, ha generat una fe de conveniències en l’autoritat que ha introduït el recel i l’aprensió als bacils i al nostre proïsme com a portador i inoculador, (com si això no fos la normalitat a la Natura fins ara que actua en aquestes transmissions de manera que ens immunitzem els uns als altres). Aquesta tergiversació forma part dels objectius dels generadors, planificadors i valedors del desplegament de la guerra bacteriològica mundial, iniciada a Wuhan. Pròpiament 3a. guerra mundial, com valentament denunciava la doctora Alejandra Chiapanno assegurant que la primera víctima és la Veritat; i la seva salvaguarda passa per lluitar contra la censura, la malaltia i la defensa de la salut.
Víctimes d’una veritat falsejada, o el que és més perillós, una veritat a mitges, a força de mentides barrejades amb alguns indicis de veritat científica que té totes les característiques d’un llop amb pell de xai, s’ha respost amb una síndrome d’Estocolm d’una magnitud sense precedents. Submissió i acceptació com mai en la història de la humanitat s’havia vist. Fins a tal punt que ja no és necessària una policia que supervisi el dictat polític (quan el jurament policial no exigeix obediència als polítics, sinó servei al ciutadà i protecció del feble i al desemparat, i ara desemparats ho estem tots) que a força de voltes de cargol va penetrant. Ara qualsevol ciutadà s’atorga el dret i t’aborda pel carrer perquè ‘et posis la màscara’ o corregeixis la seva posició perquè no està perfectament col·locada, o mantinguis la ‘distància social’. Tots policies en nom d’una salut caricaturitzada sistemàticament.
La salut, a la qual tots tenim dret, sempre és prèvia al recurs sanitari, que és el que fa falta quan aquesta decau per diverses circumstàncies ambientals o personals. El fet sanitari és la conseqüència d’una salut -que hauria de ser l’estat de natural d’equilibri de l’ésser humà- mal o insuficientment ben gestionada. La malaltia no és absència de salut, sinó que és la salut la que dóna la possibilitat de la seva superació. Salut, la qualitat de la qual és sobrepassar aquesta malaltia, transitar-hi i metamorfosar-la -si això és possible- autònomament. El nostre sistema immunitari -perfectament dissenyat per la Natura- serà qui dicti el procés intel·ligent per a cadascuna de les malalties que haguem de patir. Algunes de les quals -si no totes- tenen un fort component kàrmic personal o social.
El desitjable seria poder abordar la malaltia a través d’un procés preferentment salutogènic, però, si aquest es mostra insuficient, hi ha un ben nodrit ventall terapèutic; bé, tirant del que Natura ofereix en abundància per a cada cas, o bé -si això no n’hi ha prou- sempre podem acudir a la medicina química o a la cirurgia. El que correspondria estar present en totes aquestes situacions és l’ètica i el respecte pel procés personal de l’individu amb llibertat d’elecció per part del ciutadà implicat.
Ara, ens han volgut fer creure que l’ésser humà és una bomba biològica infecciosa que pot esclatar als nassos del proïsme pel fet d’estrènyer una mà, una abraçada, o per la manifestació més tendra de l’amor: Un petó. Petó que, segons la versió oficial dels dubtosos ‘experts’ i els seus sequaços, pot ser causa de malaltia i mort. Qui dicta un missatge d’aquest tipus és pervers i -el més greu- conscient, almenys fins a cert punt, de a qui serveix. Per què hi ha humans que viuen de el dolor dels altres? Per què traeixen als seus germans? Qui pot tenir necessitat de generar una enginyeria genètica experimental d’abast mundial per sembrar el dolor, el sofriment, el Mal en definitiva?
L’ésser humà (que tantes dificultats té per entendre com actua el Mal, i que es resisteix a pensar que hi ha éssers que es dediquen a això amb cura i ho fan molt bé, no hi ha més que veure l’inversemblant desplegament mundial) és algú tan important com creació que, davant la possibilitat d’harmonitzar el planeta i el cosmos amb les seves qualitats mes pròpies, Amor, Llibertat i Compassió, és algú a combatre per les hosts dels llops? Quin sentit pot tenir això? Per a què? Quina intenció té aquest desplegament de mal, de por, d’angoixa, per als -com sempre- més desafavorits? Qui es beneficia de l’amputació anímica als nostres nens davant la prohibició -per llei- del sentit de el tacte, el mas important per transmetre afecte? I, serem capaços permetre-ho? Anem a cocrear per submissió un humà sense ànima, un autòmat, un zombi? ¡Quin disbarat!
Aquest mateix desempar sentirien els jueus quan el règim nazi va promoure les lleis, contra ells, els seus propis ciutadans, els quals no podien donar crèdit a que el seu propi govern iniciés una persecució a mort de tal magnitud. A qui es pot acudir quan els propis governs són els que, com ara succeeix en tot el món, s’alien contra l’ésser humà per destruir-lo, ja no físicament, sinó com a entitat? Ja no volen destruir els seus cossos, sinó les seves ànimes. Quina importància podia tenir per als nazis l’eliminació d’un poble amb una genètica històrica que el proveeix de determinades qualitats úniques en la seva raça i que amb la seva supressió s’evitaria que poguessin ser revertides a el món? Mentrestant, els seus conciutadans miraven en una altra direcció. Com ara passa amb una bona part de la població. El decàleg nazi havia fet el seu efecte.
La memòria -i el record instal·lat a ella- ens mostra que la història es repeteix i repetirà fins a no prendre la justa consciència, que és l’únic element que pot ajudar a canviar les coses. Ells no van poder acudir a les autoritats, les mateixes que els van condemnar. Nosaltres no podem acudir a les nostres. Estan venudes als amos. Només podem acudir a l’autoritat humana, a l’autoritat moral, la qual ens hem de donar nosaltres mateixos com a ciutadans, com a germans. Exercir el dret a ser lliures. Quan un grup d’homes i dones es posen d’acord en dur a terme un acte social correcte qualsevol no necessiten lleis externes que els condueixin. Han de ser capaços d’acceptar les pròpies normes que permetin la seva viabilitat. Uns quants -i no són pocs- ho estan fent. És possible.
Res desestabilitza més als llops, als defensors del dret romà absolutament vigent, el de la possessió sense límits per part de l’elit i la subjugació de l’esclau, que el dret humà: Amor i Llibertat. Perquè aquestes dues qualitats tan ressonants amb el misericordiós en nosaltres són les qualitats que poden mantenir l’Esperança, que és creure en l’altre, la Fe en el nostre germà o germana a qui acompanyem quan pateix, tant com nosaltres som acompanyats quan patim. Vivim una realitat paral·lela que el sistema coneix, però arracona, desqualifica i desautoritza públicament buscant l’adjectiu més adequat en cada moment a través dels seus mitjans com quan utilitzen el terme ‘negacionista’, per exemple. Però vist amb uns altres ulls, els de José Manuel de Prada, periodista sagaç, caldria també parlar dels ‘tragacionistes’[i], els que consenten el Transhumanisme o la transculturització i apostaran per la quarta revolució industrial de Klaus Schwab, El fundador i president del Fòrum Econòmic Mundial, que no serà precisament un Cel a la Terra, al què tenim dret d’invocar; i a gaudir; i pel que sembla a hores d’ara “l’agenda 2030[ii]” de l’ONU -que semblava precisament l’intent- no podrà ajudar molt. Com de costum- el Mal s’anticipa, i 10 anys abans que l’ideal agenda 2030 pogués arribar el seu zenit i ser completada, ja ha estat desarborada per aquest atac global que estem patint. Sembla que tenen pressa. Serà que coneixen el futur real i no els agrada el resultat previsible? Tindrà la foscor por a la llum? Tenen els generadors de la por, por de la Por? Es donarà la paradoxa que haurem de consolar-los quan -com saben- estan vençuts en aquest futur per arribar?
Encara que siguem silenciats en els mitjans públics corrents un nombre important de persones hem triat transitar aquest moment des d’un altre lloc que permeti l’expressió del Bé i la Veritat. Davant el somriure ingenu de què pensés, al llegir la frase, que aquesta és una idea romàntica i vaga, que no es confongui. És munició moral per al guerrer que lluita per aquests principis al costat dels seus germans. Una gota de qualitat alimenta l’univers, el nostre cosmos, més que qualsevol mesura en quantitat en aquest món físic en què ens ha tocat viure i estar. Allò qualitatiu modela fins a la pedra com el cisell de l’escultor.
Quan fem el bé, quan afrontem el mal, l’univers i totes les entitats que l’habiten ressonen amb això. Som els seus ulls, la seva oïda. Cada gram de dolor, de sofriment, és el de tots. Cada instant de dolor i sofriment està prenyat de saviesa. I la saviesa és quelcom intangible que ens posseeix perquè la revertim a el món. No és la nostra, és per compartir amb tot el gènere humà. Tota la Creació.
Deia Margaret Mead[iii]: “Recorda, que tu ets únic, absolutament igual que els altres“. I afegia: “No depeneu mai d’institucions o governs per resoldre cap problema. Tots els moviments socials estan fundats, guiats, motivats i vistos per la passió dels individus. No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món. De fet, és l’únic que ho ha fet “ I aquests grups existeixen -i no som pocs- en les seves més variades expressions socials: metges, biòlegs, advocats, juristes, terapeutes, obrers en la línia de producció i ciutadans a peu de carrer que transiten aquest moment amb la dignitat humana intacta en la seva ànima . Un petit tropell, diuen els Mass Media del sistema, però amb unes qualitats capaços d’impregnar l’univers.
Estem davant d’una confrontació d’intel·ligències en què l’ésser humà s’ha vist embolicat i abocat contra la seva voluntat des del mateix moment del Gènesi. Coses dels déus que hem de esmenar nosaltres, creats a imatge i semblança. Sabem (encara que sigui per a alguns en el seu subconscient) en el profund dels nostres cors, que som éssers creats perquè l’Amor tingui sentit. Importa com ho viurem i ho estem fent.
En moltes, moltes ànimes, ressona un missatge profund d’interès per l’altre. Així, van sorgir els moviments de les ONG quan grups de ciutadans van prendre consciència (com deia Mead) que amb els governs no es podia comptar per als seus ideals. Els ideals polítics i humans no coincideixen, tampoc els seus interessos. Així, han sorgit moviments socials titllats de marginals o ‘negacioncites’, com anomenàvem mes a dalt, paraula preferida a la premsa, tant o més ‘groga’ que en l’època franquista, per desacreditar entitats o associacions de persones que són en realitat -a totes llums- afirmacionistas. Afirmacions que aporten nombrosa documentació provada, indiscutible i acreditada: mèdica, biològica i legal des de científics, investigadors i juristes silenciats en els medis de comunicació convencionals, però que han generat multitud de mitjans privats a ‘la xarxa’ amb abundant i detallada informació. Enumerar totes elles, milers, seria feixuc i poc pràctic des d’aquest article, però valguin unes mostres[iv] per veure aquesta ‘altra’ realitat, plena de veritat, que davant del que se’ns pretén vendre, no té preu.
En el passat recent els mitjans al nostre país han fet apologia i presumit d’una sanitat impecable, moderna, efectiva, tecnològica i eficaç-. Estàvem convençuts, associat a la longevitat espanyola que reforçava aquest parer, que això era així. Només tenen millors dades estadístiques, per poc marge, Suïssa i Japó. I teníem (perquè la vam creure ‘nostra’) una de les millors “sanitats” del món occidental. No obstant això, trencant una llança en favor del dubte, no s’ha fet estadística de si la longevitat espanyola és deguda a la ” sanitat ‘imperant o la seva evitació i si aquesta sostracció voluntària del sistema salva més vides. Seria una mena de “primum non nocere” auto gestionat. Passa com amb les estadístiques d’accidents de trànsit i el cinturó de seguretat que publicava RTVE[v] i altres mitjans fa unes setmanes: “Un de cada quatre morts en accident de trànsit no portava posat el cinturó de seguretat“. Aquesta era la notícia que, a el mateix temps, esta dient: “tres de cada quatre morts portaven posat el cinturó de seguretat” amb el que podem concloure, perquè les matemàtiques són objectives, que és més mortal portar el cinturó que no portar-lo. ¿No serà el mateix amb els OMG i ARN missatger que ens volen inocular amb les mal anomenades vacunes? Llavors, no sabem a Espanya, fora d’ella si[vi], si la longevitat no serà deguda-precisament- a no anar a el metge i no vacunar-se.
La infiltració permanent del que s’anomena àmbit polític-econòmic en la sanitat, ha enverinat ferotgement i sense compassió el terreny. Les companyies farmacèutiques -és prou sabut- (Teresa Forcades i Vila no es cansa de repetir-ho amb proves fefaents), despleguen tot el seu poder econòmic per comprar voluntats. És quelcom dilatat en el temps, que ara cobra una nova dimensió en la seva depravació. Els preparats biològics modificats genèticament que es fan passar per vacunes -saltant-se tots el protocols d’idoneïtat requerits per a tal funció- sense garanties científiques ni ètiques de cap classe, no han de ser ni receptats per un metge ni ningú es fa responsable dels seus efectes secundaris que poden portar fins a la mort. Ni una sola mort és justificable en nom d’uns ‘necessaris’ (segons els seus promotors) efectes secundaris que -diuen- tot medicament comporta.
L’únic responsable és l’usuari segons la malèvola gestió europea que premia a l’executor convertit en botxí exempt de responsabilitat legal atorgada pels nostres flamants polítics de Brussel·les (casta de prestidigitadors -que fan olor de sofre- a lloms de déus de l’inframón) que han pagat amb diners públics aquest aquelarre mundial. Amb els nostres diners públics, paguem aquest despropòsit. És tan esperpèntic que costa d’adjectivar. Ens estan venent un disbarat vergonyant que una bona part d’humans compra sense discutir el preu. I els va la vida.
D’altra banda, Els pobres no podran pagar-se la despesa. La vida (entesa com ho llops la promouen) és per als rics, al mes pur estil calvinista, segons el qual Déu els ha concedit la riquesa i els pobres la pobresa, que per descomptat -segons el seu criteri- mereixen. Per què necessiten els llops gent improductiva? seguint amb el despropòsit, ja s’estan fent campanyes per generar vacunes barates ‘a l’abast de tots’. Si les que ja estan en el mercat n0 ofereixen garanties, les dels pobres seran el súmmum.
No obstant això, Déu, que s’ha permès una eternitat per configurar el nostre ADN a través de milions i milions de generacions per deixar-lo com està, (i com està m’agrada i, perquè vull que algú m’ho modifiqui si funciona, mai millor dit, divinament?) segueix escrivint el nostre guió recte, però amb renglons torts, mentre les farmacèutiques juguen als daus. Sembla que -providencialment- aquest retard en administrar dosis barates (sobre la qual ja està fent publicitat en mitjans) facilita que els pobres es vegin abocats i predisposats a l’alternatiu, com hem pogut constatar en el con sud americà, on amb remeis naturals barats i assequibles que ens dóna la natura i convenientment preparats, són eficaços i salven vides. Bolívia és la referència mundial en el tractament amb èxit amb CDS, MMS, el diòxid de clor[vii], i altres productes relacionats (plantes com l’Artemísia o el Kalanchoe) que tan bona sinergia fan pel bé de tants que l’han pogut utilitzar. Perquè, no ens enganyem, el que es ‘va desencadenar’ ‘a Wuhan té tots els components de malignitat necessaris per fer mal il·limitat a tots els humans, i alguna cosa calia fer des de la consciència dels científics humanistes alternatius i decents a aquest atac. S’ha fet i segueix fent.
Les veus es segueixen alçant, entre les mes conegudes la d’Andreas Kalcker, de qui adjuntem l’informe oficial de l’eficàcia del diòxid de clor[viii]; o la d’Almudena Saragossa, biòloga, a la qual cal agrair la seva capacitat pedagògica i valor, sobre les “vacunes” d’ARN missatger i codificants de la proteïna ‘S’ de SARS[ix].
Transitar aquesta realitat que ens ofereix el present està sent abonament per a “faedors”. Hi ha molt, molt per fer. Hi ha també molts faedors. Alguns tan discrets que ni tan sols se sap que existeixen i són generadors de possibilitats i mitjans per sembrar i fer el Bé. Ells saben que s’han de conèixer ells mateixos per avançar, i dels seus canvis personals obtenir la llavor per disseminar-ho en el social. Moltes vegades és un treball en intimitat; en soledat, però no en solitari, perquè revertirà en la societat després d’elaboracions -que porten el seu temps transitar- amb consciència. Hem dit en altres ocasions que si no hi ha procés personal no pot haver procés social.
Com escriu Susana Tamaro en la seva novel·la “On el cor et porti“: “Cada vegada que, al créixer, tinguis ganes de convertir les coses equivocades en coses justes, recorda que la primera revolució que cal realitzar és dins d’un mateix, la primera i la més important. Lluitar per una idea sense tenir una idea d’un mateix és una de les coses més perilloses que es poden fer “
El faedor és audaç. Sap que està en el seu temps i en ell ‘fa’ i ‘crea’. Un fet és un irrefutable generador de consciència. El faedor no confon decisions amb impulsos. Sap que al creure crea. I en aquesta creació estimula ressonàncies perquè altres ànimes responguin a la crida. Perquè creiem, creem. El Mal, i els seus representants, busca centrar la nostra mirada i atenció en el que s’està posant en escena amb un gran espectacle i tots els mitjans a la seva disposició. Una pel·lícula -real- de terror, però aquest cop convertida en un ‘reality show’ dins de les nostres pròpies cases transformades en cel·les de reclusió -en una primera instància- per abastar més tard camps de concentració locals, municipals, provincials, autonòmics, és el seu assaig pràctic. No saben molt bé cap a on, però aquest impuls de reduir població humana ve de lluny. A l’agost de 2019 Europa Press ho feia públic[x]. Però Jacques Attali escriptor i polític, assessor de Mitterrand, ho va predir el 1985[xi].
Però ¿I si en el fons -tot aquest desplegament- es tracta d’una distracció perquè no vegem més enllà? El faedor sap que la seva mirada, la seva consciència, ha d’estar posada més enllà de la columna de fum desplegada pel ‘Big Data’ i aquesta habilitat prové de recórrer el camí amb consciència i molta feina personal cuita a foc lent. Com més poc a poc, mes perspectiva. El resultat és intangible en la realitat física per qui no ha après a ‘veure’. Perquè, parafrasejant Rudolf Steiner: ‘el contingut no és l’essencial, sinó l’esforç per recórrer el camí’[xii]. Aquest esforç conté les qualitats, aquesta màgia de la virtut que assaboreix el Món Espiritual. Al fer-ho creem una metamorfosi contínua entre l’àmbit celestial i el terrestre.
El faedor busca arribar al seu Esser transitant per les tortuositats de la personalitat, l’Ego, fent el seu camí a poc a poc, amb perspectiva, com dèiem. Sap que ell no és l’entitat que ha creat la seva personalitat. Sap que la por és el seu aliat i que li explica ‘on està’. No victimitza, no és reactiu ni dramàtic. S’escolta sense embadalir-se. És responsable amb ell mateix i amb el proïsme i va proveint de recursos i qualitats que els seus germans faedors comparteixen amb ell i viceversa.
S’atreveix a transitar el camí per que ho veu, i pot ‘veure’ als seus germans. I mal que els pesi als representants el Mal, contra això, no poden fer res perquè el nostre cosmos es nodreix aquestes qualitats humanes, Amor Compassió i Llibertat. La seva única arma és la violència. Ni el Mal, ni els que viuen de la producció de sofriment, mai construeixen res. Però són responsables del que generen i hauran de passar comptes. El procés ‘Nuremberg 2[xiii]‘ està en marxa amb el lideratge de Reiner Fuellmich[xiv], advocat alemany a què secunden un miler d’advocats a tot el món presentant les pertinents querelles. I les denúncies púbiques de Lin Wood als EE. UU. Contra el tràfic, segrest, abús, violació de nens, no cauran en sac trencat. Un sacrifici d’innocents a mans dels Herodes de sempre.
Siguin aquestes darreres paraules per donar les gràcies a tots els faedors que s’han deixat, deixen i deixaran, en la mesura de les seves possibilitats -literalment- la pell en aquest enfrontament. Especialment als que han portat fins al final l’impuls del Bé, un impuls moral en favor de la humanitat.
Alfons Vinyals Arnau
[1] Josep Pamies: Agricultor, lliurepensador i activista. Generador de ‘Dolça Revolució’ y ‘Sobirania i Salut’.
[1] “Si una cultura no genera sentit genera violència. Déu és com la falca que mai deixa que es tanqui el món, i que sempre està generant una altra cosa. Però no tinc idea de qui sigui. Parlo des d’Ell, no sobre Ell.” Hugo Mujica, sacerdot, escriptor, assagista i poeta argentí
[1] Sèrie de 7 documents sobre `Indrets Comuns’ y ‘El Mal Comú: https://criteriiconsciencia.org/ca/documents-cic/
[1] Epidemias: Perspectivas Espirituales. Rudolf Steiner. Editorial Rudolf Steiner. Madrid.
[1] José Manuel de Prada: https://www.xlsemanal.com/firmas/20210315/tragacionistas-juan-manuel-prada.html
[1] https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/development-agenda/
[1] Segle XX: Antropòloga, poeta, investigadora etnogràfica. Crítica de la visió sexista cultural de l’època. Fou precursora de l’ús del concepte de gènere.
[1] https://drive.google.com/file/d/1t3_HeKZDIMEJl5_Y_l7uuIt4IeebCN7e/view
https://scabelum.tv/acceso-congreso/
https://lamenteesmaravillosa.com/seo-la-obediencia-ciega-el-experimento-de-milgram/
https://rumble.com/ve9won-desmontando-la-plandemia-jos-antonio-campoy-vs-iker-jimenez.html
http://neuralterapianet.blogspot.com/2015/06/mae-wan-ho-desnuda-el-paradigma.html?m=1
https://www.scabelum.com/post/a-vueltas-con-el-virus?postId=602055d7e281f2001714f905
https://medicosporlaverdad.net
https://t.me/SanitariosporlavidaCanal
[1] http://neuralterapianet.blogspot.com/2015/06/mae-wan-ho-desnuda-el-paradigma.html?m=1
[1] https://www.scabelum.com/post/especial-clorito-de-sodio
[1] Informe oficial: Determinació de l’eficàcia del diòxid de clor en el tractament de COVID19: https://drive.google.com/file/d/1t3_HeKZDIMEJl5_Y_l7uuIt4IeebCN7e/view
[1] Enllaç vídeo a: https://criteriiconsciencia.org/ca/sars-covid-vacunes/
[1] https://telegra.ph/YA-ESTABA-ESCRITO-04-10-2
[1] El Bhahavad Gita. Una investigación esotérica. Rudolf Steiner
