Documents CiC
Iniciem una nova contribució documental en la qual els diferents grups en els què està articulada la nostra tasca, aniran aportant els resultats dels seus processos en relació a preguntes o qüestions que a CiC considerem nuclears.
Els documents que des d’aquesta secció anirem exposant, seran el resultat d’una tasca col·legiada. Atesa la vocació integradora amb la qual va néixer CiC, les diferents perspectives i corrents de pensament que representen els seus membres hi aporten els seus coneixements i experiència, per després trobar els arguments més útils en la recerca del bé comú.
El valor del contingut, ho és també com a fruit d’un procés complex, atès que cada individu integrant i col·laborador ha fet les seves aportacions per generar un text comú, representatiu d’allò més purament humà present en cadascú. Aquests documents col·legiats apareixeran signats com a Documents CiC.
PER A QUÈ LA RIQUESA?
En la situació històrica que estem vivint (2012), la gestió i administració dels béns i recursos que existeixen i que estan sent inhumanament tractats pels que tenen major ascendència sobre la majoria d’ells està demandant a la consciència comuna de la humanitat, una nova forma de viure l’economia.
Una manera que exigiria un protagonisme conscient a l’hora de decidir i desenvolupar com generar, distribuir i aprofitar la riquesa que tinguem i la que puguem crear o descobrir. Amb aquest ànim, podem realitzar un procés que intenti aportar criteri.
Per tant, per a què la riquesa? La definició comú expressa la riquesa com: “l’abundància de béns i diners així com l’abundància de qualitats i atributs excel·lents”. Llavors, la pregunta es converteix en: per a què l’abundància de béns, diners i qualitats o atributs excel·lents?
Dependrà del model social al qual vulguem servir: o bé la riquesa estarà al servei del propi egoisme o bé de la humanitat, formant-ne part un mateix. Essent les conseqüències del primer model l’acumulació de riqueses a les mans d’uns pocs i font de desigualtats (el món preponderant actualment) o per contra la circulació contínua, ponderada i conscient d’aquestes riqueses, distribuïdes per a tota la humanitat.
Els comportaments socials egoics fonamentats en una concepció de l’individu com ser separat de la resta i amb necessitats contraposades als altres, generen forces centrípetes i gravetat en les relacions. “Un contra tots i tots contra un”.
Els comportaments socials altruistes basats en una concepció de pertinença a un organisme social amb necessitats comunes i interdependents, generen forces centrífugues i lleugeresa en aquestes relacions amb els altres. “Tots per un i un per tots”.
El desig de practicar la fraternitat, és a dir, la voluntat de viure en unió i bona correspondència amb els altres, neix com anhel individual i pot desenvolupar-se de forma conjunta per grups de persones en què es treballi específicament per conquistar-la.
El resultat d’aquest desenvolupament ha de tenir com a conseqüència treballar honestament pel bé comú de la humanitat.
La fraternitat no està ancorada en la persona individual sinó que si existeix, existeix en les relacions.
Sent aquest món, com és evident, un espai on prevalen els interessos egoics i l’acumulació de riquesa material en mans d’una minoria, la majoria queda en situació de debilitat i dependència. En l’intent de canviar aquesta situació (històrica), a les persones amb bona intenció que vulguin treballar per aconseguir-ho, els poden aparèixer dubtes i preguntes.
Com seria un grup organitzat fraternalment?
Quin seria el procés per arribar-hi?
Què puc fer per aconseguir que el que pateixi, deixi de patir?
Hem de conèixer la nostra motivació i preguntar-nos a qui serveix o servirà nostra acció, al nostre ego o al bé comú (que sempre ens inclou)?
Les respostes a aquestes preguntes només poden sorgir a l’interior de cada individu, si aquest davant de cada situació de necessitat o sofriment fa honestament la feina d’apartar l’obstacle de l’ego i créixer en consciència per discriminar què fer i oferir-ho, en el cas que sigui aquesta la decisió.
En apartar el nostre ego obrim la possibilitat per poder veure les nostres necessitats i també les dels altres. També per veure més directament les possibilitats que existeixen de realitzar alguna cosa i comprometre’s amb això. És així com la nostra vida se’ns presenta com a escola per aprendre i créixer com a éssers fraterns.
El nivell de compromís també podrà venir donat per la disponibilitat i la capacitat de qui pugui i vulgui fer-ho. Sigui a nivell individual o en equip, la necessitat del compromís amb el que es fa, és bàsica. I ho és perquè ens vincula amb el que decidim fer amb altres en un tipus de relació que té escomeses, objectius i sentit, més enllà de nosaltres mateixos. No en el sentit de cadena o lligam, sinó en el de sensibilitat i coresponsabilitat.
L’ego no vol compromisos més que amb ell mateix i per a la seva pròpia satisfacció i benefici, habitualment a curt termini, i com a tendència, viu les seves relacions amb els altres a partir d’aquestes premisses. I existeix i funciona en tots nosaltres. Però no només hi ha ego en els éssers humans. Com a éssers socials, les nostres vides es tramen en societat i això implica donar i rebre.
Si haguéssim de triar un referent per actuar fraternalment, probablement utilitzaríem l’ètica per avaluar les nostres intencions i la recerca del bé comú (de la majoria, si més no) en els nostres actes. Fer el bé probablement és el més difícil que existeix, perquè difícilment podem tenir en compte totes les conseqüències dels nostres actes sobre els altres i el curs de les seves vides. I els nostres actes no han de ser indiscriminats. El que sí podem treballar en nosaltres és la veracitat de les nostres intencions.
Així com l’abundància de béns i diners és patrimoni d’uns pocs (comparativament), l’abundància de qualitats i atributs excel·lents, és patrimoni de la humanitat com a conjunt i de cada individu com a receptacle singular del desenvolupament històric de l’ésser humà. Singular i diferent, encara que sempre dins de les possibilitats i limitacions reals, de ser humà.
Precisament per ser cada un de nosaltres, un representant de tota la humanitat, la singularitat de cada individu, les seves capacitats i atributs no estan restringits a l’àmbit geogràfic, familiar, social o polític, encara que tot això el condicioni. Ens condicioni. Però tot i això, podem treballar per incorporar individualment el llegat, qualitat o atribut d’una persona, un grup o una comunitat.
D’altra banda, gràcies a la disponibilitat (encara que pugui ser relativa i complexa d’aconseguir i contrastar) de la connexió entre diferents pobles i cultures, podem conèixer les condicions en què viuen almenys la majoria dels éssers humans. Des del nostre entorn proper i propi fins al més llunyà geogràficament, que no afectiva, emocional o mentalment. Perquè la sensibilitat universal no entén de distàncies ni de diferències entre germans, que és el que som les persones.
Desconeixem (moltes vegades) perquè cada poble, cada grup, cada família o cada persona, està en la situació en què està. Podem conèixer la situació que es dóna, veure les seves deficiències actuals i tractar de comprendre les causes properes en el temps i en l’espai. Però poc més. El respecte i l’escolta atenta han de presidir els nostres actes. Així com no hem de perdre de vista que el que es dóna sense ser demanat, no té per què ser ben rebut. I genera suspicàcies.
A partir del present sí que podem emprendre camins amb les persones, en la direcció escollida cap al que considerem bo. Sostenir la decisió i actuar amb flexibilitat per guanyar en comprensió, consciència, coneixement i eficàcia, de tal manera que es puguin anar adequant les accions als moviments empresos i les necessitats que apareguin. Rectificar quan sigui necessari i aprendre de tot en tot moment.
Aquells que escullin comprometre’s a posar a disposició de les necessitats humanes, (en la proporció i aspectes que considerin) els seus béns i / o les seves qualitats i atributs, d’aquesta manera, podran desenvolupar experiències i projectes que tendeixin a equilibrar les desigualtats que existeixen; això sí, partint d’una consciència individual que pot ser compartida per altres, que estiguin en la mateixa direcció de progrés i vulguin comprometre en alguna cosa que transcendirà les seves vides.
El que està per viure, els resultats dels seus impulsos, desenvoluparan les conseqüències. I si el bé comú era l’objectiu real, seran bones.
Documents CiC. Abril de 2012
