A la primavera de 2010 vaig iniciar una sèrie de converses amb persones que em va semblar havien de respondre a una certa sensibilitat que jo pressentia en l’ambient. Totes de diversos àmbits socials: la cultura, la política, l’empresariat, la banca, la salut. Hi vaig parlar una per una. Homes i dones. A totes elles els vaig fer les mateixes preguntes i la mateixa proposta: Estàs satisfet, o satisfeta, amb la situació social actual? Creus que valdria la pena fer una proposta sobre la qüestió social que pogués revertir en un projecte polític i social qualitativament correcte i ètic? Valdria la pena -si fora possible -fer una proposta que per la seva forma de desenvolupament fes possible un model cultural, social i polític incorruptible?

Van ser 30 entrevistes. Cap de les persones va dir no estar interessada. La segona proposta va ser participar en una reunió conjunta per veure la possibilitat de donar-li un aire més concret a la idea original. Ningú es va negar. Posteriorment hi va haver altres reunions (cap fàcil) que van definir a poc a poc quins continuarien en el projecte.

També va arribar la inspiració que caldria fer les coses amb un cert criteri i molta consciència. Per això de nom que avui hem atorgat a aquesta entitat: CRITERI I CONSCIÈNCIA. No presumim de ser ni els més conscients ni de tenir el millor criteri. Més aviat pretenem unir criteris i prendre consciència, que no és poca cosa. La idea (que vaig posar en marxa just un any abans de l’aparició del 15-M) té l’origen en una proposta que va fer Rudolf Steiner – poc abans de la guerra del 14 – a la classe política de la seva època, amb la pretensió de portar a Europa central un model polític i social que hagués pogut ser el model sobre el qual planificar l’Europa que no ha estat.

A dia d’avui alguns indicis d’aquesta triformación social que Steiner proposava s’han deixat veure per la vella Europa, però són pocs, dispersos i-possiblement-insuficientment coordinats. M’he volgut permetre doncs, posar en un Bloc documents – reflexions elaborades des de 2010 i d’altres molt anteriors- que puguin donar una idea de com podríem passar d’una teoria a la pràctica. De com aprofitar també la sincrònica intel·ligència de bons teòrics com un Vicens Navarro o un Arcadi Oliveres, per veure si uns pocs som capaços de generar una proposta que estimuli a uns molts a generar un espai per crear, el que en un moment donat de la primera reunió vaig proposar i va ser motiu de fuga una part dels presents: Una opció política.

Com deia, tenim excel·lents teòrics, però ens falta recórrer un tram més per arribar als pràctics, als guerrers, als guerrers bons.

Ens trobem?

Alfons Vinyals

Gener 2012